Si una fotografia que observem a l'ordinador està composta de
píxels, la felicitat està composta d’instants.
Les fotografies que veiem en la pantalla de l'ordinador o del
mòbil estan formades per píxels. El píxel o pícsel és una nova paraula anglesa
que significa: 'element de la imatge' i és la unitat mínima que forma una
imatge.
Perquè una fotografia es vegi bé en l'ordinador o en el
mòbil, ha de tenir un mínim de píxels, com més píxels la formin, millor es veurà
la imatge. Si la fotografia no està formada per al mínim de píxels requerit, on
hi hauria d'haver un píxel hi haurà un espai buit, si tenim molts espais buits,
tindrem una imatge pixelada. Aquests espais buits s'apreciaran quan fem
"zoom", quan mirem la imatge de més a prop.
La felicitat està formada d'instants, si notem que la nostra
felicitat està pixelada, hem de fer zoom, l'hem de mirar de més a prop i trobar
els espais buits.
La felicitat està formada d'instants, d'instants feliços, que
sovint són molt senzills: aquell entrepà en la terrassa d'un bar, aquella
il·lusió el dia anterior al que has quedat amb un amic o amiga al que tens
moltes ganes de veure, aquella pel·lícula que tornes a veure per vintena
vegada, aquell passeig un tarda d'estiu, aquell instant en què et quedes mirant
com plou des d'un portal on t'has aixoplugat, aquells moments d'amor o de notar
com el vent t'acarona la cara quan entra per la finestra del tren. Tots aquests
instants poden formar una bonica felicitat i hem de procurar que entre cada
moment d'aquests no hi hagi gaire espai fins al proper.
I en la fotografia de la felicitat, també hi ha píxels de
tristesa, perquè tota fotografia necessita contrast. No podem eliminar els
moments de tristesa perquè quedaria un espai buit. Quan arriba la tristesa cal
deixar-la fluir, plorar-la fins que s'esgoti i confiar en què, no molt lluny,
en la imatge de la nostra felicitat ens espera un píxel ple de llum i de
colors.
