El ioga i l'aigua

L'espai aquàtic ens porta quasi d'una manera involuntària a la pràctica del ioga i, si en som conscients, podem fer de la nostra visita a una piscina, el mar, un llac, un gorg o qualsevol lloc on ens puguem ficar a l'aigua, una pràctica de ioga molt beneficiosa.

Encara que no cal que sigui nedant, és així com m'he adonat de la gran vinculació que existeix entre la pràctica del ioga i el fet de moure'ns dins l'aigua. Doncs de sempre el meu esport preferit ha sigut la natació, tanmateix quan vaig començar a nedar, no ho feia bé, em cansava molt, fins que vaig incorporar a la pràctica de nedar la respiració.

Quan nedo vaig ficant i traient el cap dins l'aigua perquè el fet de mantenir el cap continuadament fora em comporta una sobrecàrrega de les cervicals. I és en aquest fet d'anar alternant la submersió del cap a l'aigua que incorporo la respiració. Em fixo quan respirem normalment, quan estem fora de l'aigua, i observo que el que fem és inhalar i exhalar, si aquests inhalar i exhalar els trasllado al moment de nedar i els faig coincidir amb els moments en què tinc el cap dins (exhalant) i el cap fora (inhalant) i ho faig a la mateixa velocitat que quan respiro fora de l'aigua, la respiració ja no és un inconvenient a l'hora de nedar i puc fer de la natació una pràctica relaxada.

Pranayama

Quan incorporo el ioga a la meva vida m'adono que el ioga també és una pràctica on l'eix central és la respiració, una respiració controlada en la qual quan inhalo, inhalo tot allò que m'és bo i que vull prendre de la vida (el Prana) i quan exhalo, exhalo tot allò del que vull despendre'm (l'Apana). I aquesta respiració controlada la trasllado a la natació. I així nedant, quan tinc el cap fora de l'aigua m'empleno de Prana i quan tinc el cap fora exhalo i buido fins que ja no em queda ni un últim alè i automàticament arriben les ganes de tornar a inhalar i de treure el cap fora i llavors nedar esdevé un exercici de Pranayama.

I m'adono que quan encara no coneixia el ioga i nedava, ja practicava Pranayama, perquè el ioga està molt present en la nostra vida, sovint sense adonar-nos, perquè el ioga és una postura davant la vida.

Nota: Si no volem nedar, aquesta pràctica de respiració, també es pot fer parat dins l'aigua ficant i traient el cap de l'aigua.

Doncs, cap a l'aigua i falta gent !!!!

Ser feliç, malgrat tot.

Com si fos un cel de negre nit, que anem omplint d'estels, hem d'anar omplint la vida de petits instants d'alegria que brillin fins que tinguem un cel il·luminat.

La infelicitat és moltes vegades l'origen de patologies mentals com la depressió, l'ansietat, l'apatia, etc. que moltes vegades, també, desemboquen en malalties físiques.

Així doncs, totes i tots, no tan sols volem evitar la infelicitat sinó que ho necessitem.

Cadascú té la seva particular definició de felicitat i assolir-la passa per diferents formes d'entendre la vida, tanmateix som fràgils, i estem exposats, i, només que tinguem una mica de sentiments i estimem, sempre podem patir per algú i el pensament de felicitat s'allunya.

I encara que tot ens vagi molt bé en la nostra vida, només que tinguem una mica de consciència i empatia, si donem una ullada al món, a la pobresa, a la violència, al patiment aliè, podem pensar que la nostra felicitat queda enfosquida.

Llavors, què fem?

És impossible ser feliç.

La felicitat és un concepte del qual s'ha de tenir consciència, per tant és un estat que resideix en la ment. És la ment qui avalua, a partir de les dades de les quals disposa, si som feliços o no.

La tristesa és una emoció per tant no és el contrari de la felicitat, es pot estar trist i ser feliç al mateix temps, el contrari de la tristesa és l'alegria.

Quan fem ioga aquietem la ment, i la possibilitat de ser feliç s'esvaeix i s'esvaeix també la possibilitat de ser infeliç, doncs si no hi ha ment, no hi ha avaluació.

Quan hi ha ioga no hi ha infelicitat i no existeix l'origen de moltes patologies.

Quan traslladem el ioga a la nostra vida, si fem que aquesta sigui la nostra postura davant la vida, la nostra ment està aquietada, i podem viure la tristesa sense que esdevingui patologia i segmentar el dia a dia robant-li a la quotidianitat moments d'alegria, moments que podem deixar que la nostra ment avaluï com a felicitat i d'aquesta manera podem estar forts i amb el pensament clar per poder treballar per tot allò que encara no hem assolit i per un món millor.

Com si fos un cel de negre nit, que anem omplint d'estels, hem d'anar omplint la vida de petits instants d'alegria que brillin fins que tinguem un cel il·luminat.